mig any als templaris

Ara, ja recuperats, puc parlar del mig any....

Començàvem el dia esmorçant al Palau encara un poc tocats de la nit d'abans i després d'una bona tertulia van acudint al cau, a la filà.

Cervesseta, van assomant-se caps i components i ja al dinaret.

Sobretaula i trucaeta improvisada amb minicampionat inclòs. Ah, se m'oblidava, l'esperada visita de xapa i ambut que ja són de la família. I sempre amb el colpet i la gasosa de rigor. Menuda parella de festers de "categoria".

Una vegada més ens van fer un xicotet agraiment: una porra en record de la capitania dels aragonesos, i també la partitura-llibret de la marxa "L'aragonés Perfecte". Un detall del que estem gratament orgullosos. Sobretot per l'estima i el bon caràcter que sempre trobem quan anem a Alcoi.

I sobre les 7 comença la desfilada. Ja se m'oblidava que som dels últims cristians, que l'any que vé tenim la capitania i el X anniversari de la filà! Quina canya! Ja són quasi 10 anyets donant-li corda a la festa!

Acompanyats per la banda de la Pobla i formant 3 esquadres anem baixant cap a la plaça.

I abans que se m'oblide anunciar els dos nous components que hui desfilen per primera vegada amb nosaltres: Carlos i Joan (Catonet V), molt contents i amb l'ànim pels núvols no ens han decepcionat i han complit amb el bateig de rigor.

I a la nit com que no teniem xaranga vam emigrar en estampida a les altres filaes del poble. En especial al real on tenien xaranga (la de tot per la música) als sirocos. Un poquet més de música festera i acabant a la plaça major on aquesta vegada no teniem orquestra. Sols una discomòbil d'un nivell molt fluixet per al meu gust. Gran pero fluixeta de varietat musical.

Finalment una reflexió:

Per a mi la festa existeix tant al carrer com a la filà, i la filà és propietat de tots els components, és com la nostra casa. Per este motiu cal mantindre la filà en bon estat i no es pot fer el burro i embrutar sols perquè si. I em molesta perque els mateixos que ho embruten pasen olímpicament de netejar res. Si tot és risa i burrera anem malament. Ací no juguem a tonto l'últim. I crec que no cal dir més. Les escuses li les doneu a hacienda.
Festa amb dignitat i coneixement.

I per supost un abraç moolt fort a l'amic "Quico" que segur ha estat patint el mig any des de les terres angleses. T'esperem per a octubre, eh? Cuida't molt.